Once again, Àgora students have had the privilege and honour of forming the Spanish delegation.

The E.Y.P. sessions are celebrated three times a year: spring, summer and autumn, in different European cities. The success of the E.Y.P. comes from its ability to bring together youngsters from an ever-growing variety of countries, eager to work towards common goals. E.Y.P.

(“Forums” are frequently organized in different European, or greater-European, cities following the same guidelines of a formal E.Y.P. session, but on a smaller scale. This time seven countries sent delegations: Spain, Italy, France, Germany, Sweden, Russia and, of course, Turkey.)

Each student forms part of a committee with up to twelve different countries represented. Each committee:

1) addresses a topic of current European concern,
2) develops a formal proposal based on their group’s consensus and discussion, and finally
3) debates their topic in a general assembly with the participation of all the other committees.

The final “Resolution Booklet” is sent to the European Commission in Brussels as an official voice of what young Europeans think about these topics.

Five intense days of enriching experiences.

Here’s what the five students have to say:

Sara Dallarés:

En cuanto al forum, una de las cosas que mas me gustaron fue la sensación de estar hablando con personas de procedencias, costumbres, lenguajes y países muy distintos, de asuntos que nos afectaban a todos por igual y en un mismo lenguaje. En ocasiones, era un sentimiento de unión muy fuerte. Y el hecho de poder crear; crear algo nosotros mismos que sabíamos que era importante nos hacia sentir mas compenetrados y orgullosos de lo que hacíamos.
En cuanto a la ciudad de Estambul, era una pasada; algunas mezquitas eran preciosas y el ambiente de las calles es imposible encontrarlo aquí. También había tranvías hasta en la sopa y según que zonas estaban muy occidentalizadas.

Silvia Leiva:

Turquia per mi, abans de tenir la oportunitat d’assistir a l’EYP ( Europeen Youth Parlament), era un país completament desconegut. De manera que al arribar allà vaig tenir dues primeres impressions, la primera va ser que era bastant semblant a qualsevol ciutat occidental, excepte el tràfic, el qual era d’allò més caòtic i la segona era l’aspecte de les persones, el qual era bastant semblant al d’aquí, si més no a la part europea d’Istanbul. Aquesta era la banda on ens allotjàvem.

Els dos primers dies van ser de turisme per la part vella i la part nova de la ciutat. Durant la resta de la setmana vaig poder conviure e intercanviar visions i conversacions amb gent de diferents països (els països que participaven en aquest fòrum eren: Alemanya, Turquia, França, Suècia, Espanya, Itàlia, Grècia i Rússia). El que més em va agradar va ser l’ambient de treball i responsabilitat que es respirava, contrastat amb la festa que cada nit fèiem. Em vaig adonar que tots aquells adolescents, malgrat provenir d’altres nacionalitats i provenir d’altres cultures, érem tots igual, vull dir en quant a aspiracions o alhora de passar-ho bé, etc.
Tanmateix, vaig aprendre altres aspectes com ara la visió àmplia dels problemes i qüestions europees.
Definitivament, aquesta és una oportunitat on aprens acadèmicament i culturalment, de manera que pots créixer com a persona en aquests dos aspectes fonamentals.

Victor Bonet:

Ha estat una setmana en que debats sobre l’actualitat europea han ocupat gran part del temps. Discussions entre els membres del teu comitè i posteriorment a la assembla general. Tot i això sempre quedava temps per veure els llocs més distintius de la ciutat. En poques paraules ha estat: enriquidor, especial, utopia, amistat, debat... en una paraula: Istanbul