Introducció
Escriure sobre El Quixot no és una tasca gens fàcil. En primer lloc, perquè si disposes de temps i espai suficients (que no és el nostre cas) pots arribar a desplegar massa informació,i acabar sent poc o gens concret. I, d’altra banda, si vols anar al gra per no avorrir, corres l’inevitable risc de caure en els tòpics més evidents. Així, t’ho miris com t’ho miris, amb el Quixot sempre tens les de perdre.
Però mirem-nos-ho des de l’optimisme i la més estricta humilitat. A principis de gener de l’any 1605, s’edità a Madrid -per primer cop- la més universal de les novel.les modernes. El 9 de febrer de 1605, en sortí una segona edició, la qual cosa parla molt a les clares de l’extraordinari èxit que obtingué la novel.la, que de fet no ha deixat de tenir-lo fins als nostres dies, i que ja fou traduïda l’any 1612 a la llengua anglesa i dos anys després al francès.Nosaltres pretenem, avui, fer un breu recorregut que ens permeti avivar el record d’algunes de les escenes més rellevants protagonitzades per la nostra entranyable i ben peculiar parella d’herois.
Així, en primer lloc, reviurem, amb el fons i la forma genuïns, el seu atzarós periple mitjançant un romanç de cec, dels molts que circularen per les terres d’Espanya, especialment en els segles XVII i XVIII. Calia també fer esment dels més nobles i insignes principis de la cavalleria (l’honor, el combat, l’amor i l’ensinistrament), assaonant-ho, tot plegat, amb una cançó d’Ovidi Montllor sobre l’anhel de justícia i les causes perdudes (el poble contra la tirania, que és una cosa que sempre ven i enalteix els ànims). I més, quan també s’acompleixen, enguany, els deu anys de la mort de l’artista d’Alcoi. Tampoc no podríem pas quedar-nos sense adreçar el més solemne i respectuós compliment a les dames, sobretot si tenim en compte el seu paper preeminent en l’ànim i coratge dels cavallers. Com tampoc podíem passar per alt el sentiment d’amistat (ja que ElQuixot n’és un exemple molt clar) i l’homenatge a Sancho, que és un molt bon amic i ho demostra tornant fidelment al costat del seu amo, quan aquest ja ha fet realitat la seva promesa de nomenar-lo governador de l’ínsula Barataria.En fi, ens queden detalls honrosos de la noble relació heroi-escuder, com les oposicions gosadia i seny, o temprança i gola, entre molts d’altres que, de ben segur, no podrem esmentar.
Ja que els nostres protagonistes simbolitzen dues maneres ben oposades d’entendre l’existència, oposades si bé que paradoxalment complementàries (recordin-se els conceptes de “quijotización” de Sancho i “sanchificación” de don Quijote), en la segona part del nostre recital us volem oferir una sèrie de poemes que poden servir de clars exemples d’aquestes oposicions no sempre contradictòries, tot sovint en clau de paròdia, perquè, al cap i a la fi, la primera intenció del Quixot fou la d’escarnir els llibres de cavalleria i bona part de les convencions socials i culturals de l’època de contrastos i atzagaiades que li tocà viure, ara fa, més o menys, quatre-cents anys.
Jordi A. Ballús |
